Terres de l'Ebre

ARTICLE DE COMIAT A TONI SABATÉ DEL PRIMER SECRETARI DE LA FEDERACIÓ

  • Actualitzat:
  • Creat:

Article en memòria d'Antoni Sabaté

 

TONI SABATÉ O L’AUTORITAS DEL SOCIALISME AMB ACCENT EBRENC

Vaig conèixer Toni Sabaté l’any 2000 quan compaginava el seu treball de diputat al Parlament amb l’alcaldia de Flix. De seguida vaig connectar amb ell, pel seu tracte proper i sincer, la seva visió política ebrenca i la seva vocació de servei a la ciutadania. Una combinació única i magistral que l’ha convertit en un dels polítics més estimats a les nostres comarques.

No va ser, però, fins a l’octubre de 2004 que vàrem començar a treballar de manera més continuada, en ser elegit ell com a primer secretari de la federació del PSC de les Terres de l’Ebre i jo formar part de la seva executiva, que el vaig poder conèixer amb més profunditat. A partir d’aleshores vàrem poder fer moltes coses plegats i vàrem recórrer junts molts quilometres per les comarques ebrenques. Puc assegurar que el Toni Sabaté tenia un tracte molt afable i proper. Recordo especialment la seva empatia quan petàvem la xerrada amb la gent que anàvem coneixent pels pobles. Mai tenia presa, podia estar parlant durant hores i hores, fins a altes hores de la nit.

A partir de 2006 vaig treballar amb el Toni al Departament de Cultura quan ell assumia la responsabilitat de ser el director dels serveis territorials. Recordo especialment la passió que demostrava i que contagiava a mi i a la resta de companya dels serveis de cultura. Gràcies al seu treball constant i eficaç molts dels equipaments culturals que tenim avui dia han pogut esdevenir una realitat. Per posar només un exemple: el festival de música sacra de Tortosa és fruït del seu treball.

I això em serveix per evocar un aforisme del prestigiós periodista nord-americà Walter Lippmann. Doncs bé, Lippmann deia que dividia els polítics que havia conegut en quatre grans grups: el primer, deia, tenen principis però no tenen idees. Altres tenen idees però no tenen principis. També hi ha que no tenen principis ni idees. Finalment, afirmava, ens hem de fixar en aquells que tenen idees i principis.

No cal ni dir que el Toni formava part d’aquest darrer grup. I em fa goig de subratllar-ho perquè darrerament n’hi ha que entenen la política com la repetició fins a l’extenuació de determinats discursos dogmàtics , repetits com un mantra, però que no es tradueixen mai en cap realitat concreta capaç de transformar la vida de les persones en positiu.

El Toni mai va exhibir aquest dogmatisme que tan sols oculta la incapacitat de tenir empatia envers el que pensa diferent però amb qui s’ha d’arribar a un acord perquè les seves idees també representen una part de la voluntat popular.

Aquests dies s’ha parlat molt de la seva vocació política (inesborrable la seva acció de transformació progressista de Flix durant els anys en què va ostentar l’alcaldia). A nosaltres ens agradaria subratllar les profundes i honestes conviccions socialistes del Toni i el seu compromís amb la justícia social. No amb quatre consignes de manual apresses de memòria sinó amb mesures concretes que beneficiaven la vida quotidiana dels seus veïns de Flix i del conjunt de les comarques ebrenques.

De la mà del Toni els socialistes ebrencs hem treballat pel territori però sobretot per les persones que l’habiten. El seu testimoniatge sempre ens recorda que per ser feliços hem de superar les pors (la por a les malalties, la por a les incerteses de la vida). I aquest és l’aprenentatge que tots hem d’assumir: fer possible que la gent no tingui por.

I és que el gran repte de la política no és denunciar les injustícies en abstracte sinó posar en pràctica idees que es tradueixin en mesures reals per transformar la realitat d’acord amb els nostres principis humanistes. Mesures com les que va impulsar el Toni, un socialista amb principis i amb idees.

Ens calen polítics com el Toni. Persones que assumeixin responsabilitats polítiques per poder dur a terme la necessària transformació cap a una societat socialment més justa i més humanista.

Ell sempre deia que per anar a la llista del PSC tan sols s’havia de reunir dos requisits: ser una persona honesta i tenir sentit comú. Què gran que és el Toni! Quanta raó té! Lamentablement avui dia, per desgràcia, hi ha persones que ocupen llocs de responsabilitat pública que no tenen cap de les dues condicions.

Els socialistes ebrencs el trobarem molt a faltar ja que el Toni no és tan sols part de la nostra història. És el nostre present. No és algú que ni hagi deixat empremta. És la nostra identitat política i moral.

Toni Sabaté, sempre viuràs als nostres cors i seràs present en l’acció política progressista que representa el socialisme amb accent ebrenc, aquell que tu sempre van defensar i encarnar.        

 

Manel de la Vega      

Primer Secretari del PSC a les Terres de l’Ebre

 

 

 

 

Fitxers adjunts: